Valor arquitectònic
En tot el valuós conjunt arquitectònic que constitueixen les naus en el recinte de l’Estació del Nord, es percep l’afany del modernisme valencià, integrant la renovació estilística amb els esquemes compositius tradicionals, recolzats en la simetria. El resultat de tot açò és una composició estructural on la seua clara funcionalitat industrial es conjuga amb una vessant clàssica, que fa que aquesta arquitectura resulte representativa, tant de l’arquitectura industrial ferroviària com del panorama artístic i arquitectònic valencià de principis del segle XX (un edifici també representatiu d’aquesta època enclavat en el modernisme valencià és, per exemple, el Mercat de Colón).
A les façanes de les naus podem apreciar una arquitectura molt lligada als nous corrents artístics, com la concepció tripartida, arcs rampants o la profusió d’obertures. Detalls que no són els comunament emprats en les naus industrials valencianes de l’època, sinó fonamentalment en edificis d’ús residencial, comercial o cultural amb clara intenció estètica. La nau 4 presenta algunes singularitats, per ser l’única que no té coberta a dues aigües, sinó en dent de serra, tipologia més moderna, i que trenca amb els principis compositius associats a la simetria.