QUI VOL UNES MILLORES QUE AMENAÇEN L’ARBEREDA?
QUI VOL UNES MILLORES QUE AMENAÇEN L’ARBEREDA I PLENEN DE FORMIGÓ ELS CAMINETS COM A MAL MENOR?
La regidoria de Jardins encara no ha informat les associacions del barri sobre les dades que li demanàrem en setembre.
Com a única resposta a preguntes que formulàrem sobre quant, qui, com, … hem rebut sols resposta a l’informe del Jardí Botànic. En ella, la regidoria ens parla vagament d’aspectes que deurien de ser ben coneguts, bàsics per a poder decidir amb sentit comú, però que a hores d’ara desconeguem.
En l’apartat “detalls constructius” són ben dispars les opinions pel futur de l’arbereda i el formigonat dels caminets. (La incidència d’aquesta opció seria molt menor sobre el sistema radicular de l’arbrat), paraules textuals de l´informe.
Comproveu-ho, reflexioneu i trieu quina la solució donarieu en un referèndum imaginari. Veure baix el quadre i plànol amb els quatre punts de modificacions que la regidoria ha enviat a les associacions. .
- Manteniment de la zona de relació i conversa (la plaça)
- Replantejament de les espècies tapissants
- Intervenció mínima al voltant de l’arbrat existent
- La no elevació de la cota en la zona què actualment utilitzen els gossos.
A continuació la resposta des de la regidoria a la Plataforma respecte al informe del Jardí Botànic (en color blau). La contrarresposta del conservador del J. Botànic, Jaime Güemes (en roig).
RESPOSTA A LA PLATAFORMA PER RUSSAFA RELATIVA A LES CONSIDERACIONS DEL BOTÀNIC VERS EL PROJECTE DE REMODELACIÓ DE MANUEL GRANERO DEMANADES PER ELLA.
El escrito del Ayuntamiento «sólo utiliza un lenguaje distinto en el que se entiende que la actuación es imprescindible y que las soluciones previstas son correctas».
A la plaça de Manuel Granero ens trobem un jardí amb 28 anys d’edat; consolidat, sí, però amb un nivell de compactació important del terreny, què afecta l’arbrat.
Aquesta situació: la majoria de l’arbrat plantat en terra morterenca i els parteres de terra vegetal també intensament compactats, van accentuant l’asfixia radicular què, com ha passat en altres casos, provoca la debilitació de l’arbrat i l’aparició d’atacs de xilòfags. La substitució de la terra morterenca al voltant dels arbres per terra vegetal fertilitzada, va en aquest sentit de garantir una millor oxigenació i una major permeabilitat a l’aigua del terreny.
Si el suelo está compactado, se puede descompactar con sistemas verticales de aireación (pinchando el suelo), son menos dañinos para las raíces y han probado su eficacia en numerosas actuaciones.
Tota remodelació, des del moment que altera l’estructura existent, té un punt d’agressió. En aquest cas, una vegada rebut el projecte existent pel nou equip de govern, amb la designació d’un nou coordinador, es va replantejar el projecte estudiant canvis tendents a minorar els efectes de l’obra sobre l’arbrat preexistent.
Pel que fa a les línies generals del projecte:
Els moviments de terres de què parla el projecte, en els punts on el volum és major, es circumscriuen als espais centrals dels parterres preexistents (on la cota del terreny és més elevada) i que no contenen arbrat. La majoria de l’arbrat està situat a cota lleugerament inferior a la cota de paviment perimetral i del paviment central de formigó imprés (llevat de l’alineació de Pinus canariensis què tindrà un tractament particular)
La intenció del projecte és situar la cota dels parterres a la cota actual de les alineacions existents. En l’entorn immediat dels arbres es retirarà (manualment) la capa de terra morterenca existent la qual, producte de 28 anys de reparacions del ferm inicial de morterenca que han donat pas a un ferm impermeable i, en molts punts, contaminat amb la terra vegetal que s’esmuny des els parterres; per poder substituir-la per terra vegetal fertilitzada que s’integrarà als nous parterres.
La intenció de mantenir la cota actual de l’arbrat als nous parterres està en la línia que està duent el Servei de Jardineria els darrers temps: deixar la cota dels parterres al voltant de 5 cm. per baix de la cota dels camins per poder aprofitar l’aigua de la pluja per regar el jardí. En aquest cas, tres dels quatre laterals abocarien les aigües al jardí.
Els parterres existents al parc actualment, teòricament no es van dissenyar per a xafar-los. La experiència i l’estat actual, ens diuen que si s’han utilitzat. Al projecte que es vol dur a terme, s’incrementa la superfície per on passejar perquè els parterres es plantegen a igual cota i accessibles. El canvi de tapissants als parterres, ja s’havia decidit pel Servei de Jardineria, abans de la reunió amb els veïns i veïnes de Russafa.
Pel que fa als detalls constructius,
1.- Eixamplament del passeig central: Als dos costats de la banda de formigó imprès hi ha terra morterenca. Aquesta banda està compactada i impermeabilitzada després de 28 anys de reparació amb l’afegit de capes noves de terminació amb arena morta que provoca aquesta impermeabilització i, segons ens diu l’experiència en altres llocs, no deixa respirar bé l’arbrat que està plantat en aquest tipus de ferm. El servei de jardineria, actualment, no planta mai arbrat en terra morterenca; i gradualment, va fent escossells al voltant dels arbres preexistents plantats en terra morterenca i canviant, manualment, la capa superior al voltant de l’arbre per terra vegetal fertilitzada.
En mi opinión el estudio de los árboles (copa, brotación, presencia de heridas, desecaciones, …) nos dará una idea cierta de su estado fitosanitario y la existencia o no asfixia radicular, por lo que veo (…), no parece que la tengan.
2.- Pletines perimetrals per al tancament dels escossells: Als plànols es veu que els escossells són diferents de forma i de grandària. Això és perquè, en cada cas, s’adaptaran a la realitat del sistema radicular de l’arbre intentant afectar-lo en la menor mesura possible. També s’ha optat per aquesta solució, perquè, qualsevol altra de obra (de formigó o ceràmica) necessitaria uns fonaments correguts i un moviment de terra major. Si s’ha optat per aquesta solució, és justament perquè el moviment de terres prop de l’arbre és menor perquè es tracta d’una planxa metàl·lica que no du uns fonaments continus sinó que, tindrà unes varetes metàl·liques soldades. Únicament en aquests punts es posarà, per augmentar la fixació, un dau de formigó.
En aquest espai definit per l’escossell, es treballarà manualment i acurada per substituir la terra morterenca empedreïda i impermeabilitzada per terra vegetal; d’aquesta manera, millorarà la permeabilitat de la terra al voltant de l’arbre tant a l’aire com a l’aigua.
Los alcorques con planchas metálicas son muy peligrosos para el desarrollo de los árboles ya que, a diferencia de los de obra que suelen acabar quebrados por el crecimiento de las raíces, pueden cizallar las raíces en su crecimiento.
3.- Retirada de la capa superficial del sòl: La incidència de la retirada de la capa superficial de la terra morterenca no afectarà, o en el seu cas serà una afecció menor al sistema radicular què no posarà en perill les alineacions dels arbres existents. La excavació als parterres actuals fins a la cota de la terra morterrenca (cota de plantació de l’arbrat) no afectarà sensiblement, per la distància, el sistema radicular de les alineacions.
La maquinària que haja d’actuar a la plaça serà la necessària i, a l’hora de treballar, serà controlada per personal del servei de jardineria qui donarà, juntament amb la direcció facultativa, les instruccions pertinents en cada cas.
La retirada superficial (horizontal en toda la superficie) de tierra por métodos manuales o mecánicos cuidadosos no garantiza la ausencia de afecciones a las raíces. Tampoco las actuaciones lejos de la base del árbol ya que los sistemas radiculares son muy extensos.
4.- Pavimentació dels parterres: Davant de la disjuntiva de substituir la terra morterenca existent, impermeabilitzada i contaminada amb la terra vegetal provinent dels parterres, tenim dues opcions:
Mantenir el ferm de terra morterenca, o substituir-lo per la proposta del projecte: solera de formigó.
L’obra necessària per a una correcta execució de la primera opció suposa una excavació de tota la capa existent de graves i la seua substitució per unes de noves. Aquesta excavació començaria a cota actual (cota de plantació) i arribaria als 40-45 cm.
L’obra necessària per a la segona opció implicaria la retirada dels primers 15-20 cm. del ferm actual, partint també de la cota de plantació. La capa inferior de zahorra, ja compactada actualment, pot servir de subbase de la solera.
La incidència d’aquesta segona opció seria molt menor sobre el sistema radicular de l’arbrat.
5.- Transplantament dels Pyrus calleryana: La intenció és conservar l’espai de la plaça una vegada anul·lada la bassa e la font. Per aquesta raó, no es planteja el transplantament dels Pyrus ni l’afecció a les Phoenix canariensis.
EN UN REFERENDUM IMAGINARI, QUE TRIARIES?
A.- DURIES ENDAVANT EL PROJECTE……………………?
B.- RECUPERARIES, MODIFICARIES ACTUALITZARIES EL ACTUAL…….?
CONTINUA SIGNANT I DIFONENT QUE L’ALCALDE REUNIXCA ALS EXPERTS.