Història de les naus de Ribes
Demetrio Ribes (València, 1875-1921), va ser un dels arquitectes valencians més rellevants de principis del segle XX. Format en un entorn arquitectònic versàtil i divers, el seu treball rep influències dels corrents estilístics del moment (modernisme, racionalisme) i s’emmarca principalment en l’ús industrial. La seua obra més important va ser l’Estació del Nord de València, que es va construir entre 1906-1917 i constitueix un dels millors edificis de la arquitectura civil valenciana. El conjunt arquitectònic constava de diversos edificis, el de viatgers, els molls de mercaderies i un grup de naus per als serveis d’extracció (rotondes de locomotores, tallers i magatzems), que són les actualment anomenades Naus de Ribes.
Les edificacions formaven part del complex d’instal·lacions per al control, posada a punt i reparació de la maquinària ferroviària, construïdes entre 1911 i 1915 sota la direcció de Ribes. Aquest conjunt arquitectònic industrial va albergar els treballs de reparació i magatzematge del material rodat, necessari per al bon funcionament de les línies fèrries, fins a aproximadament l’any 1944.
Als anys 1964-1965, es va tancar el dipòsit de vapor, i en 1969, el desviament de la línia València-Tarragona per la Font Sant Luis va suposar la instal·lació en aquest nou complex, de manera definitiva, dels Tallers de Material Mòbil de RENFE.