11 Dic2019
Escrito por Mayte Pérez. Posteado en Actualitat
L’última sessió de les II Trobades d’Hivern Cap a un barri cuidador, el dissabte 14 de desembre, està dedicada a la Vida comunitària i el joc i comptarà amb la interenció d’Emma Cortés Maurel, coordinadora del Projecte Ciutat del Joc 2030 en l‘Institut Infància i Adolescència de Barcelona.
Emma contarà la seua experiència en aquest Projecte Ciutat del Joc 2030, els objectius marcats i el que han aconseguit fins al moment, començant per la necessària coordinació entre les institucions i organitzacions implicades en la gestió i ús dels espais públics.
10 Dic2019
Escrito por Mayte Pérez. Posteado en Actualitat
La segona sesió de les II Trobades d’Hivern Cap a un barri cuidador de divendres, 13 de desembre està dedicada a presentar diferents experiències de barris cuidadors que ja s’estàn desenvolupant a València i a Madrid.
Experiències de barri
En Experiències de barri participen companys i companyes de dues iniciatives de cura a la ciutat:
- A3Calles, de Vallecas (Madrid).
- Projecte A més comunitat menys soledat, connectant San Isidro, un dels barris de la perifèria de València.
Coneix A3Calles
A3Calles és una cooperativa de cures de proximitat de Vallecas, gestionada per i per a famílies que necessiten atenció, cures i serveis en la llar. Naix amb l’objectiu de cobrir el dret de tota persona a cuidar i ser cuidada en entorns de proximitat, per a millorar la seua qualitat de vida des d’un sentit ètic i cooperatiu.
Des d’aquesta perspectiva fomenten iniciatives productives d’arrelament social, generadores de riquesa no especulativa i d’ocupació estable de proximitat, sostenible social, econòmica i mediambientalment.
D’aquesta manera es pretén facilitar un servei de qualitat, proximitat i confiança, amb preu just i condicions de treball dignes per a les persones cuidadores.
A més de reconéixer les cures, impulsa alternatives des de l’economia social i solidària.
Més informació en la seua pàgina web. També pots trobar-los en Facebook.
Coneix A més comunitat menys soledat, connectant San Isidro
Jose Antonio Gallego Peremarch i Marina Ibáñez Caballero presentaran el projecte A més comunitat menys soledat, connectant San Isidro, col·lectiu de salut comunitària de San Isidro (València).
Aquesta iniciativa, impulsada des de Ciutat Educadora. Fundació Les Naus, recull una xarxa d’energies de diferents col·lectius del barri de San Isidro de València, orientades a l’acompanyament per a les persones soles, majors i no tan majors.
Aquest projecte té com a objectius:
- Detectar casos de soledat no desitjada de les persones majors a San Isidro.
- Crear una xarxa comunitària de detecció de la soledat no desitjada.
- Fomentar i difondre aquelles activitats que ja existeixen i puguen crear xarxa entre les persones majors que es troben en situació de soledat no desitjada.
- Crear i consolidar espais de trobada per a la gent del barri, com a comerços, places del barri i associacions, entre altres.
Diàleg: la comunitat i les institucions
Després de les experiències, en la ponència Diàleg: la comunitat i les institucions parlarem de la necessària coordinació i col·laboració entre la ciutadania i les institucions, de com es poden establir i consolidar llaços entre tots dos per a contribuir a la salut pública, des de diferents perspectives, a càrrec de Rocío Zuriaga Carda.
Coneix a Rocío Zurriaga Carda
Rocío Zurriaga Carda és metgessa de Salut Pública del Centre de Salut Pública de València, amb una àmplia experiència en la promoció de la salut.
Pots seguir a Rocío en Twitter.
Tens el programa sencer en aquest enllaç.
09 Dic2019
Escrito por Mayte Pérez. Posteado en Actualitat
Les II Trobades d’Hivern Cap a un barri cuidador comencen dijous, 12 de desembre, amb la sessió Mirant la ciutat i transformant el barri, en la qual es plantejaran els fonaments de debat dels pròxims dies.
En aquesta sessió hem programat dos continguts:
- De la ciutat neoliberal a la ciutat cuidadora.
- Les cures i el barri.
De la ciutat neoliberal a la ciutat cuidadora
Amb Gabriela Levato i Blanca Valdivia reflexionarem sobre les característiques de la ciutat neoliberal, i de com s’ha concebut i desenvolupat des d’una perspectiva capitalista i patriarcal, sense tindre en compte a les persones.
Es plantejarà la necessitat de crear espais adaptats a les diferents necessitats de les persones, oblidant la tendència imperant fins ara de fer que les persones s’adapten a les condicions de l’espai.
En definitiva, en les seues intervencions destaca la idea que és imprescindible posar a les persones en el centre, visibilitzant la diversitat d’experiències i necessitats, sense tractar d’homogeneïtzar els usos i activitats en l’espai urbà
Coneix a Gabriela Levato
Gabriela Levato és politòloga, formadora i activista.
Des dels seus començaments a l’Argentina desenvolupa la seua activitat al costat dels moviments socials, prioritzant la defensa dels drets humans, la denúncia de les polítiques neoliberals, la vulneració de drets bàsics i la privatització de la cosa pública.
Neoliberalisme, migracions, educació i dinàmiques socials alternatives al model actual són alguns dels àmbits en els quals treballa des de fa 15 anys, investigant, formant i reflexionant al costat dels col·lectius socials a través de desenes de trobades i conferències.
“Aprendre i reflexionar sobre com treballar les alternatives a les anomenades necròpolis és un imperatiu social.” Gabriela Levato.
Coneix a Blanca Valdivia
Blanca Valdivia és sociòloga i urbanista feminista.
Nascuda i criada a Móstoles (Madrid), envoltada de cotxes i asfalt però estimulada per una mare lluitadora i feminista, va estudiar sociologia en la Universitat Complutense de Madrid.
En 2007 es trasllada a Barcelona per a estudiar el màster Gestió i Valoració Urbana en la ETSAB i més tard comença el doctorat en el mateix programa amb la tesi El gènere de l’espai: Qualitat de vida urbana des d’una perspectiva feminista.
Des del 2009 forma part de Col·lectiu Punt 6, una cooperativa de dones arquitectes i urbanistes el treball de les quals, des de la humilitat i les cures, se centra en fomentar l’equitat de gènere interseccional, la sostenibilitat, la participació comunitària i l’economia solidària en l’urbanisme.
“La ciutat cuidadora no t’emmalalteix ni t’enverina, és segura, desenvolupa una xarxa de transport públic accessible, afavoreix l’accés a un habitatge digne i permet espais públics de participació política”, Blanca Valdivia.
Tens el programa sencer en aquest enllaç.
04 Dic2019
Escrito por Mayte Pérez. Posteado en Actualitat
Plataforma per Russafa organitza les II Trobades d’hivern Cap a un barri cuidador els dies 12, 13 i 14 de desembre, amb la col·laboració de la Regidoria de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de València, el projecte Ciutat Cuidadora i l’estudi La Dula.
Aquesta iniciativa naix amb l’objectiu de sensibilitzar als valencians i valencianes sobre la importància de situar a les persones i el seu benestar com el centre de qualsevol intervenció urbanística, acció política o iniciativa social. En definitiva, tracta de fer ciutats i barris per a les persones.
Amb aquest enfocament com a marc de referència, les II Trobades d’hivern Cap a un barri cuidador volem donar major visibilitat a les persones que es dediquen a cuidar i als espais de la ciutat capaces de fomentar les relacions comunitàries.
Persones cuidadores
En el cas de les persones cuidadores, majoritàriament dones, a més de suportar el major pes de la vida reproductiva i la cura de xiquets i xiquetes, les dones també assumeixen la responsabilitat i el compromís, habitualment, d’atendre persones dependents i de la tercera edat.
D’aquesta manera, són les dones les que construeixen i mantenen una xarxa d’ajuda i suport vital fonamental perquè moltes d’aquestes persones vulnerables tinguen una millor qualitat de vida i, sobretot, no estiguen soles i desateses.
Barri cuidador
En el cas dels barris cuidadors, Plataforma per Russafa pretén reconéixer els espais públics en els quals s’estableixen i consoliden relacions entre persones, i plantejar propostes per a optimitzar el seu ús per a la ciutadania i optimitzar-lo, amb entorns urbanístics que afavorisquen els entorns cuidadors.
El barri cuidador afavoreix la trobada, reforça el sentiment de pertinença, facilita l’arrelament, promou el reconeixement i la conversa, recupera el sentit de compartir l’experiència de vida.
A modo d’exemples de propostes:
- Pati del col·legi Alejandra Soler i parc Manuel Granero:
Plataforma per Russafa i el col·lectiu de pares i mares de l’AMPA del CEIP Alejandra Soler, proposen intervindre al pati del col·legi preparant-lo per a diversos usos i un altre tipus de relacions. En l’actualitat, és un espai infrautilitzat, que manca d’ombres sota les quals aixoplugar-se, en el qual les pistes de futbol són les protagonistes, ocupant tota la superfície i sent l’ús primordial.
Aquest exemple de les pistes de futbol o bàsquet és molt significatiu, ja que la delimitació d’espais i la ubicació de porteries i canastres capitalitza l’ús dels espais, i arriba a dificultar que es realitzen altres activitats.
A més, amb la mirada atenta a la rehabilitació del parc Manuel Granero, Plataforma per Russafa proposa que el pati del col·legi Alejandra Soler es convertisca en espai comunitari mentre el parc es troba en obres, com una mena d’experiència pilot, que permitisca traure conclusions per al manteniment en un futur quan les obres del parc hagen finalitzat.
També proposa que en la rehabilitació del parc es faça l’ullet a l’adolescència quant a jocs i a l’espai en el seu conjunt.
Plataforma per Russafa dóna suport a les demandes de l’AMPA que proposen algunes intervencions sobre les voreres i passos de vianants per a millorar els accessos al col·legi i facilitar els temps d’espera en els horaris d’entrada i eixida. D’aquesta manera, amb xicotetes actuacions es reduirien els temps d’espera i la possibilitat d’incidències en el trànsit de vehicles i deambulació de persones, descongestionant l’espai.
El concepte de barri cuidador va més enllà de la salut de les persones. És un barri que afavoreix l’encontre, reforça el sentiment de pertinença, facilita l’arrelament, promou el reconeixement i la conversa, recupera el sentit de compartir l’experiència de vida.
Això és especialment important en el cas de les persones majors i dependents dels entorns urbans, ja que el barri cuidador implica encontre i acompanyament.
El paper de les Administracions Públiques
Per a Plataforma per Russafa, l’Administració pública, amb els Ajuntaments al capdavant, han d’implicar-se a enfortir el teixit veïnal i convertir-lo en còmplice de cara a la tutela i seguiment de persones majors i dependents, i escometre intervencions en els barris per a generar espais que faciliten aqueixes cures, per a afavorir els barris cuidadors.
Les Administracions Públiques tenen l’última paraula quant a les intervencions urbanístiques, però també la responsabilitat d’atendre les demandes ciutadanes, quan aqueixes demandes suposen un avanç en la millor qualitat de vida de les persones.
Barri cuidador, valor en alça
Una ciutat cuidadora/barri cuidador és un complement per als serveis públics i la xarxa social, que aporta el valor, extraordinari, de la implicació i el compromís dels veïns i veïnes en el benestar comunitari.
Plataforma per Russafa reivindica la millora, revitalització i foment dels espais públics per a la ciutadania, afavorint la vida comunitària i una alternativa sostenible i amable als hàbits consumistes.
Com a projecte, és una antena receptora de conflictes, tant de grups com de persones i permet detectar, acompanyar, visibilitzar, posar el focus en la necessitat concreta urgent de determinat col·lectiu de persones.
La concepció de barri cuidador comporta, necessàriament, un coneixement exhaustiu de cada barri, dels seus espais (parcs, patis de col·legis, carrers per als vianants, serveis públics, etc.) que es poden transformar en espais comunitaris, que són innombrables.
Ací tens el programa d’estes II Trobades d’Hivern Cap a un barri cuidador:
Vine, participa, suma’t al debat per a aconseguir que els nostres barris, les nostres ciutats, siguen entorns amigables en els quals tots i totes puguem relacionar-nos i consolidar les nostres relacions com a éssers humans i en comunitat.
